... perquè és un plaer sentir la misèria humana, captar-la, ensumar-la, fer-li unes petites instantànies per agafar-la pel gavatx i estrènyer-la i mirar-la de fit a fit "EIIII, CABRONA, ET FICARÉ UN CANÓ DINS LA BOCA I..." i intentar, sabent àmpliament que som germans en el mateix camí i amb la mateixa distròfia animal i el futur és terra, seguir endavant dignament. No endavant simplement, endavant DIGNAMENT, per sentir, per l'amor de Déu, PER SENTIR, el que sigui, fins i tot EL CUL DE L'ASE, però SENTIR.