El que anomenem natura és un poema xifrat en una meravellosa escriptura secreta. Tanmateix, si es pogués revelar lenigma, hi reconeixeríem lodissea de lesperit que, meravellosament enganyat, fuig de si mateix en buscar-se; perquè, així com el sentit a través de les paraules, així brilla en el món sensible lanhelada terra de la fantasia només com a través duna boira semitransparent.