220 comunicacions, de les quals 217 numerades i 3 sense número. Però a partir del número 201 i fins al 217 són duplicats —originals mecanografiats amb esmenes manuscrites, que fan pensar que poden ser informes lliurats a l’editorial i potser recuperats. 

Pedrolo llegeix els llibres objecte d’informe en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa i italiana. 

L’any 2014, mentre preparaven el material de l’exposició permanent de l’Espai Pedrolo al castell de Concabella (la Segarra), Adelais de Pedrolo i Anna M. Moreno-Bedmar van trobar, a la casa de l’escriptor a Tàrrega, més de dos-cents documents numerats i ordenats alfabèticament. Eren informes literaris redactats per Pedrolo sobre obres d’autors de nacionalitats i gèneres diversos, sense data ni destinatari. Pedrolo informa refà el camí que mena des de la troballa, la lectura, la classificació i l’anàlisi de cada text, fins a l’establiment d’algunes respostes sobre les editorials per a les quals treballava, les dates dels informes, els criteris literaris i comercials, sempre condicionats per la censura. I amb un sobreguany inesperat: la teoria literària de Pedrolo expressada a rajaploma just després de la lectura.

Anna M. Moreno-Bedmar és professora de català. Ha escrit la tesi La literatura juvenil de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo i articles. És comissària de l’exposició «Pedrolo, més enllà dels límits» (Espai Pedrolo) i de la itinerància homònima de l’Any Pedrolo. A. Munné-Jordà ha publicat una vintena de llibres, entre els quals Temps Obert de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Darrerament ha prologat i revisat la reedició del volum Pedrolo contra els límits de Jordi Arbonès. Anna M. Villalonga és escriptora, professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, investigadora i crítica. Ha publicat assaig i ficció. És la comissària de l’Any Pedrolo en la commemoració del seu centenari.