L’obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d’una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle xx, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l’avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les—L’home que es va perdre (1929), Quo vadis, Sànchez? (1931), Era una dona com les altres (1932) i Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933)—, en les quals l’escriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, «fixar el punt dolç de la vida a través d’un punt de vista personal […] basat en l’humor».