Edició i traducció de Lluís Duch amb la col·laboració de Josep Barcons.

L'òpera d'Arnold Schönberg "Moisès i Aaron" és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle XX justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d'una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l'ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat.

"Moisès i Aaron" constitueix una escenificació del brutal i insuperable contrast entre la utopia i la realitat, entre la inefabilitat de l'ideal i la seva caiguda o subjecció a la paraula. Aaron escenifica la bellesa; Moisès, la veritat. La trama argumental gira sobretot a l'entorn del total antagonisme entre la religió del poble —que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica— i la veritat nua i pura —que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte.

El Déu de Moisès es defineix per la seva inaccessibilitat absoluta al pensament verbalitzat, a l'articulació conceptual o a qualsevol imatge. Per això, des de la perspectiva de Moisès, la llengua d'or d'Aaron, la seva acrobàcia oratòria, el seu verb sonor i encisador, sigui quina sigui la seva utilitat política, pragmàtica i «religiosa», és una condemnable traïció a la revelació sinaítica. La divinitat mosaica habita l'altra cara —inaccessible i inefable— del silenci.

Arnold Schönberg (Viena, 1874 - Los Angeles, 1951) és un dels compositors que més ha influït en la transformació del llenguatge musical contemporani. Nascut en el si d'una família jueva, de jove s'havia declarat agnòstic, i el 1898 es convertí al protestantisme. Després de la Primera Guerra Mundial, Schönberg anà prenent una consciència cada vegada més lúcida de la seva judeïtat, la qual cosa s'evidencià tant en la seva obra com en el seu retorn al judaisme el 1933. Entre octubre de 1931 i juny de 1932 va viure a Barcelona. El març de 1932 hi acabà el segon acte de l'òpera "Moses und Aron", un text on Schönberg reinterpreta el relat bíblic a la llum de la seva recerca espiritual. L'any 1933 s'exilià als Estats Units, on romangué fins a la seva mort.