L’home de la multitud, d’E. A. Poe, és el veritable i originari manifest de la figura del flâneur que consolidarà Baudelaire i eixamplarà Benjamin. Narra el delit i l’avidesa dels ulls en contemplar la vivesa del món extern, amb tots els seus detalls i matisos. Però sobretot constata que, aquell qui cerca el seu lloc en la multitud, en el fons, desitja foragitar la seva soledat.