"Un volum on la mesura és un tema central, i on l’àmbit de significaciód’aquesta paraula abasta tots els marcs de referència. Hi hala voluntat de càlcul, de definir la magnitud que pondera l’abstractei, al mateix temps, prudència, contenció, i un cert pragmatismeestoic del jo poètic que queda reflectit tant en la forma de dir comen el tipus de pensament que s’infereix del discurs. I és que hi hauna cosa que no podem perdre de vista: allò que computa aquestpoemari no és estable. El càlcul longitudinal no s’esdevé al llarg delsdos punts extrems d’una cosa immòbil, ans al contrari, mesuren lavariació de cada cop d’aire, tant si aquesta es produeix en formad’ona sonora com si ho fa en la forma silenciosa de la respiració".(Del pròleg d'Àngels Marzo) .Miquel Trilla Feliu, poeta (les Avellanes, 1942).Ha publicat els poemaris De versos i paraules,(2005) i De calius finals (2010. Estudià filosofiai teologia. Autodidacta, ha estat guardonaten certàmens de poesia i en el món de la cançócom a lletrista. Escriu des de fa anys en diferentspublicacions.