L’evolució personal de Václav Havel, de dramaturg dissident a la Txecoslovàquia soviètica a president del govern, obre nombroses vies de reflexió sobre l’ésser humà i la seva situació al món. La seva mirada sobre la realitat implica una teoria filosòfica —en el sentit que és una mirada atenta i desitjosa de saviesa— i, alhora, una coherència íntima entre teoria i pràctica. Aquest estudi, que abraça l’activitat de Havel en política, filosofia i teatre, aprofundeix especialment en el trienni 1975-1978, en què van veure la llum títols com «Carta oberta a Gustav Husák», la trilogia dramàtica formada per "Audiència", "Vernissatge" i "Protesta", el manifest Carta 77 i l’assaig "El poder dels sense poder". L’anàlisi d’aquestes obres mostra com la filosofia esdevé vehicle d’un teatre i una acció política dissidents, i permet conèixer millor un home que va ser clau en la història i la cultura europees del segle XX.