L'Òscar va ser pare i va quedar de pedra: allò no era el que li havien explicat. Tenir una criatura al seu càrrec i intentar conciliar la criança amb la seva feina com a il·lustrador va ser tot un repte! Com a teràpia, va dibuixar el primer any de convivència amb el seu fill, mentre reflexionava (amb molt sentit de l'humor) sobre allò que estava vivint: des del que se sua per cordar el pijama a un nadó fins al sentit més transcendental de la paternitta.