Giuseppe Zuccante ofereix en aquest volum una descripció del sorgiment i evolució de la filosofia cínica partint de la base que Antístenes, a qui considera l’autèntic fundador de la secta, és un legítim continuador de l’obra del seu mestre Sòcrates, que portà la seva doctrina més enllà del marc teorètic en que aquest s’havia mogut per a convertir-la en el tret característic de les filosofies de l’època hel·lenística; el ser una manera de viure.

Nodrint-se de les informacions proporcionades per Diògenes Laerci i Llucià, Zuccante ens deixa un retrat fidedigne de la filosofia cínica com a rebuig de tot el que representava el món antic, des dels seus déus fins a la polis, passant per les arts, la literatura i la pròpia filosofia.