Felip Cortiella i Ferrer és un autor que ha estat sovint oblidat tant en la literatura catalana com en la bibliografia llibertària. Les lluites socials de 1890 a Barcelona acaben de decantar Felip Cortiella cap als moviments obrers emancipadors de caire internacionalista, afiliant-se a la Societat Tipogràfica de Barcelona adherida a la FTRE. Els obrers consideren que s han d autoorganitzar per lluitar degudament per conquerir els seus drets socials i, finalment, aconseguir la seva emancipació. Les societats obreres catalanes van decantar-se a favor de la línia bakuninista, és a dir, eren partidàries de la revolució social i l anarquisme col lectivista. Cultura i activisme seran dos dels pilars d una gran part del moviment obrer internacionalista. La cultura llibertària centra el seu discurs en la filosofia anarquista de l acció directa, la solidaritat, el federalisme, l autogestió i el suport mutu; alhora que desenvolupa la seva pedagogia didàctica a través de temes d ordinari moral i regeneracionista, d acord amb les bases de l educació racional i de les lleis de la natura. ( ) L anarquisme cultural busca el perfeccionament humà atacant els vicis de la societat capitalista i es mostra contrari a l alcohol, el tabac, la prostitució Es manifesta a favor de la igualtat de sexes, a favor de l alliberament de la dona, el respecte a la terra, l abolició de l explotació salarial i, alhora, lluita contra les xacres de la societat burgesa. La meta final de la filosofia anarquista és la consecució d una societat d homes i dones lliures. Podem afirmar que l anarquisme es va convertir en punta de llança als escenaris europeus pel prestigi de l obra d Ibsen. En totes les seves obres, però sobretot a Un enemic del poble, traduïda per Cortiella, lliga amb la ideologia àcrata de característiques individualista.