Esta negra mala herba és una celebració de la fecunditat del buit en tots els seus vessants. El buit, especialment a Occident, ha estat tradicionalment associat a idees negatives: fi, absència, mort. Lluny d'aquest pensament dualista, en aquest poemari buit i ple, llum i foscor, es reivindiquen com a dues cares de la mateixa realitat: una metamorfosi contínua animada per la vida, aquesta mala herba que conquereix eternament el buit, terra fèrtil que la nodreix i l'eleva.