Quan el 1718 es va presentar a l'Académie des Sciences de París la taula d'afinitats (rapports) de Geoffroy, es va lliurar alguna cosa més que una llista dels materials a l'abast de tots aquells dedicats a la pràctica de la química: farmacèutics, metges, metal·lúrgics, destil·ladors d'àcids i d'esperit de vi, etc. En el rerefons de la taula hi havia, entre d'altres aspectes, l'intent de sistematitzar i d'ordenar el coneixement sobre els canvis químics, l'expectativa de trobar lleis generals per a la química i l'elaboració incipient del concepte compost químic.» «La continuïtat i el desenvolupament que la taula de Geoffroy va tenir a través de les nombroses taules d'afinitats que la van succeir al llarg de segle XVIII la van convertir tant en el prototipus de la credencial visual del canvi químic com en un recurs didàctic per a l'ensenyament de la química.» «L'originalitat de l'obra de Geoffroy rau, precisament, en la idea d'exposar els resultats dels seus experiments en forma de taula, la qual cosa va iniciar una nova concepció del canvi químic que va perdurar durant més d'un segle.»