El filòsof romanès Emil Cioran (Rasinari, 1911 – París, 1995) és conegut, sobretot, pels seus llibres d’aforismes. El crespuscle de les idees, que es va publicar el 1940, quan ell ja vivia a París i era fàcil pressentir la devastació en què se sumiria el continent, parla de la imminència del final. Al capdavall, tal com diu ell, tota civilització, com qualsevol individu, solament resulta interessant a partir del moment en què esdevé conscient de la seva desaparició, encara que ens esforcem a disfressar-ho: «Els vestits ens confereixen una superioritat artificial sobre el temps. Com has de ser mortal amb un barret al cap i amb una corbata al coll? La roba ha creat més il·lusions que les religions». Però el que desespera Cioran és que ni tant sols el fet de saber-nos mortals ens desvetlla: «Vet aquí on han dut uns quants segles d’educació i d’erudita ximpleria! En altre temps, els mortals cridaven; avui, s’avorreixen».