Faust crida demanant una oportunitat: _jo et convoco Esperit de la Terra que m'has de donar força com faria un vi novell! Qui no voldria tenir l'ocasió de tornar a tirar el daus, de tornar a remenar les fitxes del dominó groguenc?_ _Com un vi novell_ tracta de l'amistat entre dos homes al capvespre de les seves vides. Dues concepcions diferents de com mirar enrere i també i sobretot, de com mirar endavant. I planant per sobre d'aquest triangle, el polsim de bogeria necessari per fer el salt; per sortir, maldament sigui una sola vegada, de la por, de l'obediència i de la rutina, tan properes i semblants a la mort.