Manel Esteller, tot un referent internacional en la lluita contra el càncer, explica en aquest llibre què cal saber per ser un bon investigador.

¿Quines són les inquietuds d'una persona jove que es vulgui dedicar a la ciència? En vint-i-una cartes, el doctor Manel Esteller, a través de la seva experiència i dels coneixements que ha anat adquirint al llarg de la carrera, exposa les claus i les eines necessàries per arribar a ser un bon investigador.

A la manera de Rilke, el doctor Esteller s'ofereix per fer de mentor a un jove investigador i, entre molts altres consells, li recomana que l'afany de saber i la curiositat no es poden prendre mai, que cal tenir sempre en compte el llegat que han deixat els científics que t'han precedit i, finalment, que tan importants són les patologies més esteses com les malalties minoritàries. Però sobretot li recorda que tot bon investigador ha de saber formar-se contínuament, compartir els coneixements i els descobriments i investigar sempre amb una ment oberta.

«Quan inicies la vida d'investigador, els consells i les orientacions d'una persona que ja ha fet part del camí et poden resultar molt valuosos -explica Esteller-, perquè els científics hem de ser generosos i compartir dades, recursos i oportunitats per aspirar a una ciència de més qualitat».

Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) és una de les autoritats mundials més importants en epigenètica i en la recerca del càncer. Metge, investigador i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona i a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), després de la seva recerca doctoral a l'Hospital Vall d'Hebron, va completar la seva formació a la Universitat de St Andrews, a Escòcia, així com a la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units. Del 2001 al 2008 va ser el líder del Grup d'Epigenètica del Centre Nacional de Recerques Oncològiques de Madrid, on va dirigir durant deu anys el Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) del campus biomèdic de Bellvitge . Actualment és el director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras a Barcelona. Entre els nombrosos guardons amb què ha estat distingit, destaquen el Premi de Recerca Severo Ochoa , el Premi Nacional de Genètica, el Premi Rei Jaume I, el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el Premi Internacional Catalunya. També ha estar reconegut, segons la Universitat de Stanford, com un dels científics biomèdics més citats del món. És també autor dels llibres No sóc el meu ADN i Parlem de càncer, tots dos publicats per La Magrana.