L’obra de Peter Sloterdijk constitueix una reflexió sobre l’ésser humà que examina els espais que aquest habita i les estructures socials que el configuren; analitza com els individus i les col·lectivitats construeixen “esferes” d’intimitat, convivència i poder. En el cas particular del treball que hom té a les mans, (cinc lliçons impartides a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt el semestre d’estiu de 1988) l’autor explora el moment inaugural de l’existència humana: el naixement i l’adquisició del llenguatge, dues cares de la mateixa moneda en la formació de la primera esfera. El naixement, en tant que abrupta separació de l’úter matern, s’erigeix en trauma originari i genera una necessitat fonamental de refugi i significat. Davant d’això, el llenguatge emergeix com la segona matriu: un espai simbòlic i compartit que ofereix una nova forma de protecció i orientació en el món.

«Per norma general, el qui parla des d'aquesta tribuna no s'exposa sinó que mira enrere en el seu historial d’exposició. Hom té la paraula aquí perquè l'ha tinguda en un altre lloc abans. Hom l’ha tinguda en un altre lloc i abans, perquè no podia deixar d'exposar-se i, perquè, obstinadament, insistia a fer-se audible i llegible. Aquí ens trobem amb el leitmotiv d'aquestes classes: si hi ha un fil conductor, aquest es desplega a partir de la idea que la poètica de l’exposar-se s'ha de desenvolupar com una poètica del començar. Vull presentar la pregunta de com començar de manera que permeti una resposta tan personal com general.»

Peter Sloterdijk va néixer el 1947 a Karlsruhe, Alemanya. Va estudiar Filosofia, Germanística i Història a les universitats de Munic i Hamburg. Es va doctorar el 1976 amb una tesi sobre la teoria i història del gènere de l’autobiografia en el context de la República de Weimar. Des de 1992, ha estat catedràtic de Filosofia i Estètica a la Universitat Estatal de Disseny de Karlsruhe, d’on va ser també rector entre 2001 i 2015. Entre 1993 i 2008 va ser cap de l’institut de filosofia cultural a l’Academia de Belles Arts de Viena.

La seva irrupció al panorama intel·lectual va ser el 1983 amb Crítica de la raó cínica. La seva trilogia "Esferes" (bombolles, globus, escuma) és considerada la seva obra magna. És un assagista prolífic, amb una obra que sovint genera debats intensos i que convida a repensar els paradigmes establerts.