Antoni Andreu fou un frare franciscà de la custòdia de Lleida que va viure a cavall dels segles XIII i XIV i un dels millors deixebles de Duns Escot. Més d'un centenar de còdexs i d'una trentena d'edicions dels anys 1471-1520 han conservat els seus tractats fins als nostres dies. Considerada globalment, la seva extensa obra és un curs complet de filosofia ad mentem Scoti. El seu escrit més destacat és el comentari a la Metafísica d'Aristòtil. A diferència del mestre Escot, Andreu no pretén ser original, però, en canvi, és més sistemàtic i clar. Gràcies a l'obra d'Andreu, l'escotisme va esdevenir una veritable escola filosòfica i teològica. Per això, Andreu és considerat "el segon fundador de l'escotisme". L'objectiu d'aquest llibre és fer balanç dels estudis crítics publicats en el darrer segle. La primera part, recull i sintetitza les principals aportacions bibliogràfiques; la segona, sistematitza les dades conegudes de la seva vida i les seves obres.