La regió càrstica que comparteixen Itàlia, Eslovènia i Croàcia, una zona on conflueixen diferents pobles i llengües, ofereix refugi a l?autor en un moment de profunda crisi personal. Neix així aquesta «autobiografia lírica», com a Slataper li agradava definir-la, en la qual, seguint el flux dels records, parla de la seva infantesa i adolescència, dels seus amors, de Trieste i l?irredemptisme, del trasbals d?un jove a la recerca de la seva identitat lingüística i cultural en una terra fronterera. La seva tria el portarà, uns anys més tard, a perdre la vida per Itàlia a la Gran Guerra, com molts altres intel?lectuals de la seva generació. Publicada a Florència l?any 1912, "El meu carst" és una obra mestra de la literatura triestina del segle XX i el llibre més important de Scipio Slataper.

«Scipio Slataper va ser el més brillant dels joves de la generació malaguanyada de Trieste. [...] Perquè "El meu carst" no tan sols dibuixa amb geni poètic el nervi d?aquest enclavament multilingüe, sinó que pel que fa a l?estil crea un encreuament esbalaïdor ?per a l?època? entre ficció, autobiografia, poesia i assaig. [...] El seu llibre opera un miracle: revivim en un instant atemporal la totalitat de l?existència de Trieste.»
Enrique Vila-Matas, Babelia, El País

«S?havia de pertànyer a una ciutat tan tremendament lliure de la tradició com Trieste per escriure novel?les amb la meravellosa virginitat literària de Slataper.»
Italo Calvino

«"El meu carst" va ser el descobriment poètic de la nostra ànima triestina.»
Giani Stuparich