Aquest assaig inclassificable és un dispositiu poderós que Pedro G. Romero utilitza per articular les seves reflexions a propòsit de les classes populars i les seves produccions culturals i polítiques.

Ludwig Wittgenstein va projectar una casa per a la seva germana Margarethe, situada a la Kundmanngasse de Viena. El 2015, un grup de gitanos búlgars y rumanesos hi van ser convidats, a la Casa Wittgenstein, aleshores seu de la delegació cultural de l’ambaixada de Bulgaria. El que havia de ser una celebració de pocs dies es va convertir en una llarga ocupació a la qual s’hi van afegir flamencs, bohemis i artistes vinguts de mitja Europa.

Certa o no, aquesta circumstància és un pretext que utilitza Pedro G. Romero per desplegar un intricat joc conceptual que ens porta a conèixer «lo gitano», «lo flamenco»  i les seves derives.

Ocupar la Casa Wittgenstein és, en certa manera, posar en marxa el que el filòsof anomenava jocs del llenguatge: itinerància i nomadisme, formes d’habitar i d’assentar-se, grup i comunitat, bohemia i desclassament, les classes perilloses i les subalternes, allò no normalitzat i allò no hegemònic… són alguns dels aspectes que configuren el sentit estès de la identitat flamenca, on els gitanos tenen un paper fonamental.

Pedro G. Romero (Aracena, 1964) Opera com a artista des del 1985. Entre 1999 i 2019 va treballar en dos grans dispositius, l’Arxiu F. X. i la Màquina P. H., i va formar part d’UNIA arteypensamiento i de la PRPC (Plataforma de Reflexión de Políticas Culturales) a Sevilla. És artista resident de l’Acadèmia d’Espanya a Roma i participant de documenta14 Atenas/Kassel. Ha estat director artístic de la Cía. Israel Galván i ha col·laborat amb Rocío Márquez, Niño de Elche, Inés Bacán, Tomás de Perrate, José Jiménez «Bobote» i Emilio Caracafé. El 2021, el Museu Reina Sofía de Madrid presenta Máquinas de trovar, un recorregut particular sobre la seva feina com a artista.

Com a escriptor ha publicat, amb el segell R.A.R.O.: El tiempo en Sevilla (1996), Ni en la vida ni en la muerte (1997), La vida cotidiana entre la Puerta Osario y la Puerta La Carne (1998), Cofradía y hermandad del Monte de Piedad (1998), Los comienzos del espectáculo en Sevilla (1998), Los fondos de arquitectura en la cultura barroca y popular sevillana (1998) y El trabajo (1999). Més recentment, a Periférica, ha publicat Las correspondencias (2010) i Los países (2013), i a Athenaica El ojo partido, flamenco, cultura de masas y vanguardias (2016). Juntament amb María García Ruíz, és autor de Máquinas de vivir. Flamenco y arquitectura en la ocupación y desocupación de espacios, a Puente editores (2019).