L objectiu és incidir en els efectes sumatoris de la repressió franquista entorn del concepte repressió múltiple . Tenien nom expressa la voluntat de recuperar la memòria de tanta gent anònima perseguida i avaluar l abast de la por i de la desmobilització que el règim instituí tant sobre els perdedors com sobre la societat en general. S ofereix per primer cop els noms dels més de deu mil lleidatans, residents a les comarques de Lleida, processats en consell de guerra o afectats per alguna de les diligències. S hi afegeixen els que foren jutjats com a responsables polítics, passaren a l exili sud-americà o acabaren deportats en algun camp nazi. Considerem que la informació reunida, presentada poble a poble, ofereix noves dades per avançar una mica més en la comprensió de l abast de la violència política i de la seva penetració en el teixit social: un repte historiogràfic encara no exhaurit.Conxita Mir Curcó és professora d història contemporània de la UdL. Els seus primers treballs els dedicà a l anàlisi del caciquisme polític i comportaments electorals dels anys de la Restauració i la Segona República, des d on ha derivat vers l estudi de la violència política i el control social durant el franquisme, a partir de l exploració de les fonts judicials civils i militars. Gabriel Ramon-Molins és llicenciat en història (UdL), Màster interuniversitari en Història Econòmica (UB-UAB-UZ), àmbit en el qual realitza la seva tesi doctoral. Col·laborador en les recerques endegades al Departament d Història de la UdL sobre violència política i ruptura social des de l esclat de la Guerra Civil de 1936-1939. Albert Rafael Cots és llicenciat en història (UdL) i està realitzant el Màster en Història del Món (UPF). Al mateix temps que ha col·laborat en la realització d aquesta obra, ha encetat una línia de treball sobre les polítiques de desenvolupament en el segle xx. És coeditor de la revista Entremons.