La llum igual explora, a través de tres apartats, les llums quetaquen els nostres dies: les de la ciutat, les dels indrets queestan als marges de les urbs i finalment la llum implacablede la plana.A través de totes les llums hi ha en aquests poemes un intentde fuga, una consciència cada cop més evident de buscarl'exili urbà i de trobar la veritat enmig del sol descomunal delspobles de la plana. En aquesta fugida no hi ha idil·li, nomésuna gradual pèrdua del jo a favor d'una llum que tot ho omple.Aquest cant d'exili és agredolç: assolir la nuesa de la realitatno en desfà els nusos, només els torna més aparents.