Un al·legat a favor de la llibertat i en contra el totalitarisme amb una nova traducció a càrrec d'Albert Nolla.

Aquesta sàtira de la revolució russa i el triomf de l'estalinisme, escrita el 1945, s'ha convertit en un dels llibres més mordaços de tots els temps. Els animals de la granja pairal s'organitzen per fer fora els humans i crear un sistema de govern propi per poder viure amb més llibertat. Però en aquesta organització, aparentment tan ideal, aviat apareixen els primers indicis de totalitarisme, i els porcs, els líders més carismàtics del mas, es van convertint en opressors cada cop més cruels i tirans.

«Durant tot aquell estiu la feina de la granja va anar com un rellotge. Els animals eren feliços com mai no s'haurien imaginat que es pogués ser-ho. Cada mos era un plaer viu i autèntic, ara que era realment el seu propi menjar, produït per ells i per a ells, i no pas repartit per un amo mesquí. Sense els humans, inútils i parasitaris, hi havia més provisions per a tothom».

George Orwell (Motihari, Índia, 1903 - Londres, 1950), que en realitat es deia Eric Arthur Blair, fou novel·lista, assagista brillant i mestre de periodistes. Va tenir una vida molt curta, que resumeix els somnis i els malsons del món occidental al segle XX. Va néixer a l'Índia britànica en el si d'una família de classe mitjana, va estudiar amb una beca en l'exclusiu col·legi d'Eton, va servir a la policia imperial a ultramar (Dies de Birmània, 1934), va tornar a Europa, on va viure força precàriament (Sense ni cinc a París i Londres, 1933), es va traslladar a l'Anglaterra rural i, allà, va comença a fer de mestre (La filla del clergue, 1935). Va escriure sobre la classe obrera anglesa i l'explotació (Keep the aspidistra flying, 1936; The road to Wigan Pier, 1937), va recollir la seva experiència de lluita contra el feixisme a la turbulenta Guerra Civil espanyola (Homenatge a Catalunya, 1938), va albirar, en la convalescència posterior, l'ensorrament del vell món (Coming up for air, 1939), va col·laborar amb la BBC durant la Segona Guerra Mundial, es va consagrar en el Tribune i l'Observer com un dels millors prosistes en llengua anglesa (entre l'extensa producció assagística, cal destacar The lion and the unicorn: socialism and the english genius, 1940), va mostrar en forma de faula les perversions del socialisme (La rebel·lió dels animals, 1945) i va arribar a anticipar nous models de societat burocràtica i hiperpolítica (1984, 1949). Tot i que va morir molt jove, avui dia encara se'l considera la consciència d'una generació i una de les veus més lúcides que s'han alçat contra tota mena de totalitarismes.