«He de decidir qui soc? Com m'expresso? Amb quina mena d'alfabet de gènere o discurs m'identifico? D'on trec la concreció? Dels corrents «actuals »? Com puc trapar l'alè i encapsular-lo? Potser dins d'una carpeta comprimida? Qui ho dictamina? I la recepta? M'automedico o li demano al farmacèutic de la fàrmac-IA que m'ho mescli i ho configuri tot de nou?

Com puc parlar si no és després d'escoltar atentament cadascun dels artistes que em viuen? Dels pintors! Els convoco, perquè no vull deixar de banda la idea d'ofici ni esborrar les seves empremtes de les meves primeres passes, ni abandonar aquesta patologia de les múltiples personalitats que em fan ser u.»