El tractat de Leopold Auer “Violin playing as I teach it”, publicat el 1921 a Nova York per l´editorial F. A. Stroke, és sens dubte una aportació d’un valor incalculable per a la història de les escoles violinístiques i, en concret, la del segle XX.......Al llarg de la seva prolífica vida com a intèrpret, director d´orquestra, compositor i, sobretot, com a pedagog, Auer, violinista hongarès, va ser nomenat professor del Conservatori de Sant Petersburg des de 1868 fins a 1917, deixant un immens llegat a través dels seus alumnes, alguns dels més cèlebres violinistes del segle XX, com Jascha Heifetz, Misha Elman, Nathan Milstein o Efrem Zimbalist, entre d’altres.

Aquest tractat, amb notes autobiogràfiques, obre les seves pàgines al lector descobrint els principis de la formació de  l'autor com a violinista i el desenvolupament precoç de la seva carrera, narrada de manera deliciosa i amena a la vegada. De seguida ens submergim en una tirallonga de directrius que ens guien pas a pas, amb minuciositat, en el procés de la correcta col•locació de l´instrument i les mans, amb el fi de constituir una sòlida tècnica que permetrà la lliure expressió musical del futur músic. Com el mateix Auer afirmava “l'art comença quan s´acaba la tècnica; és a dir, no hi pot haver un veritable desenvolupament de l´art fins que la tècnica de l'intèrpret no quedi fermament establerta”. Jascha Heifetz, en una entrevista de 1925, cita la següent frase de Leopold Auer: “Un dels punts del meu ensenyament, en el qual insisteixo, és no matar mai la individualitat dels meus alumnes, ja que cadascú té unes aptituds innates diferents i unes qualitats personals dissemblants referents al so i la interpretació. (The Sorcerer’s Apprentice: Leopold Auer and Jascha Heifetz, article publicat per Georg Predota a Interlude, el 29 de juliol del 2020).

Aquesta multidisciplinària enciclopèdia universal de l´instrument, dividida pulcrament en varies parts, desxifra la tècnica de l´arc en la seva totalitat: comença per la producció del so, passant per cada cop d´arc existent; segueix pel desenvolupament de la tècnica de la mà esquerra en totes les seves possibilitats; ens revela com estudiar o practicar; i dedica una extensa part als matisos, el fraseig i altres aspectes interpretatius que cal tenir en compte......Per a mi, cada músic consta d´un arbre genealògic professional, que és el resultat de l´elecció dels pedagogs i professors pels quals passa. Així, doncs, el vincle que em lliga tan especialment a l´autor són cadascun dels meus professors: des del primer fins a l´últim han estat descendents de l´escola del gran Leopold Auer.

Tatevik Khachatryan, violinista

(extractes del pròleg)