Traduccció de l'alemany i presentació de Raül Garrigasait.

¿Què vol dir que algú, en algun moment únic de la seva vida, se senti travessat per una força que sembla superior però que no se sap què és? Les teologies més refinades de la trinitat i la providència no ho expliquen. La raó no ho explica.

Rudolf Otto es proposa, en aquest llibre, aclarir aquesta experiència, l’experiència del sagrat. Per fer-ho, ha d’allunyar-se de l’argot teològic, deixar de banda les claredats parcials de les racionalitzacions, per crear un llenguatge més ajustat a la vivència religiosa, universal i concreta alhora. El tema central d’El sagrat és la tensió entre els factors racionals i irracionals en l’evolució de la religió, una tensió que es troba d’alguna manera en totes les tradicions espirituals, però especialment en el cristianisme. Sense fer cap al·legat irracionalista, Otto defensa el dret de l’ésser humà als factors irracionals, i els sotmet a anàlisi. Ho fa alhora d’una manera vivencial, partint de la pròpia experiència del sagrat i apel·lant a la dels lectors. Aquest llibre no sols pot ajudar a comprendre la intuïció humana d’allò que és totalment altre, sinó que també ens mostra, com diu Raül Garrigasait a la Introducció, «un camí per reconnectar la nostra experiència amb l’herència cultural que hem rebut».

Rudolf Otto (Peine, Alemanya, 1869 - Marburg, Alemanya, 1937). Filòsof, historiador de les religions i teòleg protestant. Va estudiar teologia i filosofia a les universitats d'Erlangen i Göttingen. Persona poliglota, es va interessar pel sànscrit i per la mística hindú. Va viatjar arreu del món, fins a l'Índia i el Japó, per entrar en contacte amb altres vivències religioses. Després de la Primera Guerra Mundial va promoure el diàleg interreligiós des de la seva càtedra de teologia de la Universitat de Marburg. La seva obra més coneguda, Das Heilige, que avui presentem traduïda per primer cop al català, El sagrat (2021), és una de les exploracions més profundes i influents del concepte de sagrat.

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és escriptor i hel·lenista. En el camp de l'assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l'entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se'n va, 2018) i la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la nar­rativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d'una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els males­tars de la modernitat.