El proceso inquisitorial contra el morisco Jerónimo de Rojas, tendero toledano, que se desarrolla entre 1601 y 1603, ofrece características excepcionales que hacen que su estudio presente especial interés, ya que la información contra el reo proviene de orígenes diferentes a los habituales: las charlas con su compañero de celda, el famoso predicador mercedario fray Hernando de Santiago, al que trata de convertir al islam, y los "papeles" autógrafos con los que pretende comunicarse con su familia y amigos desde las cárceles secretas y que transmiten directamente sus angustias y esperanzas. En el duro debate religioso que Rojas mantiene en la cárcel, aparecen personajes conocidos en la historia de los moriscos, como el licenciado Miguel de Luna y el alcaide marroquí Ibn Tuda. Así pues, el estudio del proceso, además de darnos a conocer las creencias y prácticas islámicas de un morisco castellano, nos informa sobre cuestiones clave en tiempos previos a la expulsión, como los Plomos del Sacromonte, las redes de solidaridad morisca y la imbricación de los moriscos con el norte de África, en especial, con Marruecos; muestra, en definitiva, las diversas facetas de aprovechamiento metodológico que puede ofrecer un proceso inquisitorial.El procés inquisitorial contra el morisc Jerónimo de Rojas, botiguer toledà, que es desenvolupa entre 1601 i 1603, ofereix característiques excepcionals que fan que el seu estudi presente un interès especial, ja que la informació contra el reu prové d'orígens diferents als habituals: les xarrades amb el seu company de cel·la, el famós predicador mercedari fra Hernando de Santiago, a qui tracta de convertir a l'islam, i els "papers" autògrafs amb els quals pretén comunicar-se amb la seua família i amics des de les presons secretes i que transmeten directament les seues angoixes i esperances. En el dur debat religiós que Rojas manté en la presó, apareixen personatges coneguts en la història dels moriscos, com el llicenciat Miguel de Lluna i l'alcaid marroquí Ibn Tuda. Així doncs, l'estudi del procés, a més de donar-nos a conèixer les creences i pràctiques islàmiques d'un morisc castellà, ens informa sobre qüestions clau en temps previs a l'expulsió, com els Ploms del Sacromonte, les xarxes de solidaritat morisca i la imbricació dels moriscos amb el nord d'Àfrica, especialment, amb el Marroc; mostra, en definitiva, les diverses facetes d'aprofitament metodològic que pot oferir un procés inquisitorial.