Aquest volum recull les cartes que es van intercanviar entre 1944 i 1966, acompanyades de fotografies, documents i poemes que són el testimoni excepcional d'una època i d'una amistat.

Josep Palau i Fabre i Joan Perucho es van conèixer alcomençament dels anys quaranta a la Universitat de Barcelona. Hi va haver una sintonia immediata que es va traduir en col·laboracions en revistes clandestines i una visita a Joan Miró que els va canviar la vida. Perucho considerava que l’aventura de Palau i Fabre a París donava sentit a una generació. Palau i Fabre es reconeixia en la densitat poètica de Perucho.