Víctor Pérez Pallarés és una de les cares més conegudes del panorama artístic lleidatà de la segona meitat del segle xx. Nascut a Lleida l’any 1933, fou deixeble de figures molt destacades de l’art català de la primera meitat del segle passat, com Leandre Cristòfol, Francesc Labarta o Gerard Carbonell. Per bé que majoritàriament està situada dins dels paràmetres figuratius, la seva obra sempre ha mantingut clares connexions amb el treball informalista i abstracte de la seva joventut.

Víctor Pérez Pallarés (Lleida, 1933). Format a Barcelona i especialitzat en gravat a París, ben aviat es va introduir als circuits expositius d’abast internacional, per bé que la major part de la seva carrera s’ha desenvolupat des de la capital de Ponent. De fet, entre 1964 i 1965 va formar part d’un dels moments més brillants de la plàstica lleidatana de la segona avantguarda, el Grup Cogul. Després Pérez Pallarés es consolidà com un referent de primer ordre a la ciutat, tant per la seva tasca docent com per responsabilitzar-se de la direcció del Museu Morera (1975-1983), sense deixar de banda una producció artística que sempre fou d’alta intensitat. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements rebuts, que el situen com una figura clau en la història de l’art a Lleida des de la postguerra i el primer franquisme fins pràcticament el temps present.