La lluita política estudiantil a la universitat a finals dels anys 60 va estar marcada per Bandera Roja, una organització d’esquerres antifranquista, nascuda la tardor de 1968 amb gent de la universitat i dels sindicats estudiantils, que va arribar a ser, deixant de banda el PSUC, l'organització política clandestina amb més militants, uns 500 organitzats clandestinament i un entorn bastant nombrós, i amb els anys ha resultat ser el primer espai de socialització política d'una pila de noms que després ha tingut influència: Jordi Solé Tura, Antoni Comín, Antoni Castells, Manuel Castells, Josep Ramoneda, Teresa Eulàlia Calzada, Pere Vilanova, Ferran Mascarell, Joan Subirats, Marina Subirats, Borja de Riquer, Eulàlia Vintró, els germans Tusón i un llarguíssim etcètera. Poques persones poden explicar tan bé què va ser allò com Jordi Borja, l’autor, perquè juntament amb Jordi Solé Tura inicialment en van ser l'ànima.          

Jordi Borja (Barcelona, 1941) estudia Dret a la Universitat de Barcelona. Es trasllada a Paris on resideix fins a finals de 1968, i allà es gradua en Sociología i obté el Diploma d'Estudis Superiors de Geografía i d'Urbanisme a la Sorbonne. Elegit al Parlament de Catalunya el 1980 i a l'Ajuntament de Barcelona el 1983, en representació del PSUC, forma part dels òrgans de govern fins 1995. En els darrers 15 anys ha treballat a diverses ciutats i universitats europees i americanes: Paris, Lisboa, Roma, Nova York, Buenos Aires, Mexico, Santiago de Chile, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Bogotà, etc. Actualment és director de l'Àrea d'Urbanisme i Gestió de la Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat, entre altres, La ciudadanía europea (Península, 2001), L'Espai públic: Ciutat i ciutadania (Diputació de Barcelona, 2001) que es Ediciones Electa va traduir al castellà al 2003, Urbanismo en el siglo XXI: las grandes ciudades españolas (2004) i La ciudad conquistada (Alianza Editorial, 2005).