En 1956 i 1957, el diplomàtic i poeta mallorquí Guillem Nadal i Blanes, aleshores conseller cul­tural a l’Ambaixada espanyola a Bonn, va seleccionar i traduir els poemes que formen aquesta Antologia lírica alemanya (1910-1960), inèdita fins ara com a conjunt, a diferència de les seves elogiades traduccions de Rilke, Mann i Benn. L’antologia, bilingüe, reuneix cinquanta-vuit poemes de dinou poetes de llengua alemanya, nascuts entre 1875 i 1926: setze homes (Rilke, Carossa, Lehmann, Benn, Trakl, Britting, Bergengruen, Peter Gan, Barth, Eich, Goes, Hagelstange, Holthusen, Krolow, George Forestier i Piontek) i tres dones (Langgässer, Busta i Bachmann). Triant poemes de la lírica de la naturalesa, sovint impreg­nada de cristianisme, i de l’expressionisme, Nadal reïx a oferir un panorama representatiu de les dues forces líriques decisives de la poesia alemanya contemporània. Amb uns poemes lleument bromistes, en què la comicitat, la fantasia i la burla es barregen amb la violència, l’amargor i també la pulsió amorosa, l’autor de L’escuma dels dies es retroba ací amb si mateix, divertit i secretament tràgic, formidablement atractiu, eternament jove.