En els versos d'Un vers de molsa i grèvol, Albert Gavaldà eleva el desig a una litúrgia. L'erotisme hi és carn i pregària: ofrena de cos i paraula, foc i humitat, on l'amor esdevé camí místic. El poeta conjuga l'espasa i la rosa, l'arada i el solc, fins a convertir l'acte d'estimar en ritu sagrat, en alquímia d'ànima i pell. Entre la voluptuositat del gest i la llum interior del vers, el llibre transita del cos a la transcendència: els amants són temples i ferides, els orgasmes, epifanies, la llengua ?tant la del bes com la de la poesia? és instrument de revelació. Gavaldà, hereu d'Estellés, March i Marçal, signa un cant que uneix la luxúria i la llum, la carn i el símbol, en un mateix alè d'espiritualitat i desig.