Una carta, una conferència i un naufragi en una ciutat septentrional (tres moments d'una única història que configura un jo narratiu en construcció) serveixen al narrador per capbussar-se en el seu passat i en els seus orígens més remots a fi de realitzar un viatge vertical -potser perquè el destí del viatge mai no és un lloc sinó una nova manera de veure les coses. Alhora pretén de ser un homenatge als mestres (entenent mestre com aquell que ens allibera, tornant-nos a la realitat de nosaltres mateixos i de les coses) que ens han precedit i han gosat assenyalar-nos el camí.