A la tardor de 1838, George Sand emprèn a París un viatge pel sud d’Europa que havia d’acabar a l’estiu de 1839. En tornar a la seva casa de Nohant (Berry), ha viscut dos-cents vint-i-cinc dies fora de la capital francesa on, el 18 d’octubre de 1838, havia començat la primera etapa del seu llarg periple. Durant aquest temps, ha visitat dos països estrangers (Espanya i Itàlia) i el Midi de França. Més concretament, la primera meitat del seu itinerari l’ha portada de París a Marsella, tot passant per Barcelona i Palma. Inseparables de la seva estada de tres mesos a Mallorca durant l’hivern de 1838-1839 són les dues parts de la present edició, que perprimera vegada es recullen en un sol volum.

 Un hivern a Mallorca és un llibre que pressuposa una laboriosa i febril activitat bibliogràfica. Gràcies a aquesta utilització de fonts escrites i orals, fins aquí mai estudiada, George Sand aconsegueix una proesa sensacional. Combinant els textos manllevats amb el seu indubtable domini de les tècniques novel·lístiques, arriba a fer creure al lector que li confia les seves experiències viscudes a Mallorca. De fet, i com es podrà comprovar, sovint es limita a resumir-li les últimes lectures que acaba d’efectuar a París, tot intercalant els seus records de turista amb escenes inventades que ens confirmen la seva desbordant imaginació. Com s’opera aquesta formidable transformació?

 L’Epistolari que ara posem a l’abast del lector en aquesta edició àmpliament anotada permet de posar en dubte l’autenticitat d’alguns dels episodis més coneguts del llibre. Altrament dit, permet de comprendre el procés de «ficcionalització» que porta el lector a confondre aquests episodis amb preteses «pàgines viscudes». Ara que ja sap que al llarg del present volum freqüentarà les mitges veritats i les mitges mentides, o si així ho estima més, l’art de la manipulació en el qual excel·leix l’autora, convidem el lector a endinsar-s’hi.