Soc preciosa és el quadern de notes on Glòria Gil conserva i comparteix algunes experiències i reflexions personals dels deu anys de matrimoni amb el Quique, amb qui tenen cinc fills. En comptes de fer un manual exhaustiu de la bona parella, un compendi de lliçons conjugals o un solucionari per l’educació de la canalla, l’autora lliura trenta-sis vinyetes on hi apareix la filla, l’esposa i la mare valentes i vulnerables alhora, la dona que dubta i l’assertiva, la que riu i la que plora. Per això mateix és un text valuós per a pares, marits i fills. Compartir aquestes anotacions íntimes i intenses de la vida viscuda és el gran valor d’aquest llibre, que mostra i acompanya en comptes de dictar i prescriure. «Com tothom, jo també estic en camí», explica l’autora. Soc preciosa —el títol prové d’un verset del llibre d’Isaïes de la Bíblia— no et diu res, però et diu molt. És un mapa fet a mà de la ruta vital d’una dona que no les té totes i no sempre se’n surt bé, però que sap on vol anar i explica com n’avança.

«El meu cos relata una història que he de saber llegir. Em diu qui soc. És el mapa de la meva vida. Relata una història d'amor i d’entrega de la qual me n'he de sentir orgullosa i agraïda.» (Mapa del cos)