D'anècdotes de la mili se'n poden explicar moltes, però el servei militar obligatori no era una anècdota. Era una imposició forçada de l'Estat per «servir» la «pàtria», que prenia als joves un temps preciós de la seva pròpia vida. Un impàs forçat, en el qual l'Estat adoctrinava en idees «militaristes», masclistes i d'exaltació al dictador. Josep Santesmases i Ollé va fer el servei militar entre l'abril de 1973 i el juny de 1974. «Què hi fèiem set o vuit-cents xicots, a Lanzarote? Què defensàvem? A qui i a què servíem», es pregunta l'autor. Les explicacions sinceres de Josep Santesmases revelen que el pas per l'exèrcit no servia per uniformar el contingent, ja que aquesta missió resultava fracassada si el jove era conscient d'una nacionalitat alternativa. Santesmases, quan escrivia en català i demanava la tramesa d'Oriflama i altres publicacions de casa nostra, quan congeniava amb altres soldats de l'àrea lingüística, no responia a la clau unificadora dels que pontificaven allò de l'«Una, Grande y Libre».
Llegir més