Aquest tercer dietari memorialístic segueix dos d'anteriors publicats per la nostra editorial: Mirall ustori, 1981-1987 (2020) i Embastes i piripius, 1999-2007 (2022). Sumen més de vint anys atzarosos entre Olot i Barcelona, amb salts, perquè Busquets ha anat deixant retalls de la seva vida en altres escrits.Aquest és un dietari d'un home madur, ja jubilat, que no amaga les seves xacres però tampoc el seu dinamisme. Prepara i presenta llibres (a llocs tan inversemblants com el Sincrotró Alba o a la Plaça de Sant Jaume), escriu articles sarcàstics o punxeguts (contra el rei, contra magistrats, contra polítics...), fa part de la junta de «Cristianisme al segle XXI» (i ens parla de ponents de categoria a les seves sessions d'«Espai Obert»). Desplega les seves amistats, sobretot en els sopars-tertúlia dels amics gironins, cosa que li permetrà tractar personalitats com els presidents Mas i Puigdemont, polítics com Junqueras o Mas-Collell i professionals de primer rengle, amb els quals s'enriquirà el lector d'aquestes pàgines. És un dietari que, des del punt de vista del país, es focalitza vers l'1 d'octubre del 2017 (que voluntàriament, no exposa), tot analitzant cadascuna de les falses inconveniències que ordeix l'Estat contra la majoria d'edat de Catalunya (9N inclòs). Tampoc no amaga la seva vis polèmica sigui amb la Fundació Xirinacs, amb l'arquebisbe Omella o amb els propis amics d'«Ecofòrum. Club de debat de la Garrotxa». Malgrat els seus handicaps té humor per viatjar amb la família (Euskadi i Nafarroa, Florència, Praga, La Campània, Sardenya...), perquè, per a ell, viatjar és un aprenentatge. Arrelat a Olot i a la Garrotxa els caps de setmana i en èpoques no escolars, amb el fill i la muller, frueixen allí de la natura i es diria que es nodreixen de la saba volcànica de la comarca per desplegar totes les seves activitats i afrontar la realitat amb ulleres d'harúspex, per analitzar-ne les entranyes.