Actualment, és molt poca la gent que viu tot l'any a Herbers ?una seixantena?, però aquesta xifra augmenta considerablement cada any a l'estiu i en dates assenyalades. Són els descendents del poble, que encara que no hi viuen, hi tornen perquè no volen perdre els seus orígens. Recuperar la memòria del que va passar a Herbers durant la II República, la guerra i la postguerra ajudarà a tots, veïns i descendents, a enfortir el lligam que cada herbessenc té amb els seus avantpassats. Durant la II República van millorar les comunicacions per carretera, l'escola i les condicions de vida dels treballadors. Es van arreglar els llavadors. Hi hagué bodes civils i les dones van poder votar per primera vegada. La guerra va portar patiment entre els habitants d'Herbers. La crema de sants i altres objectes religiosos, l'afusellament de tres herbessencs a Corbalán, el tancament d'alguns establiments, les restriccions econòmiques, alguna confiscació de terrenys, i la mort de cinc soldats foren les conseqüències d'aquella situació. El dia 3 d'abril de 1938 l'exèrcit revoltat ocupa Herbers. La repressió franquista va fer que 23 herbessencs i un mestre d'Orba tingueren consell de guerra. La repressió també va significar l'abandonament de diferents cases del poble, el pagament de multes, l'assenyalament de certes dones, la humiliació dels qui, estant en presó atenuada, havien de presentar-se periòdicament davant de la Guàrdia Civil, i la tensió viscuda als masos per la presència de partides de maquis.