Un recorregut per la vida i sobretot l'època de Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda, l'autora cabdal de les lletres catalanes i la més traduïda de tots els temps, va viure entre el 1908 i el 1983, anys que abasten des de la tristament famosa Setmana Tràgica a Barcelona fins a les dues guerres mundials, les dues dictadures espanyoles, el zenit i el nadir de Catalunya, una Guerra Civil i les seves conseqüències, l'exili català, del qual ella va formar part.

I al bell mig d'un segle turbulent, hi trobem la nena solitària del barri de Sant Gervasi, l'adolescent que es casa amb un oncle seu, la dona de personalitat complexa i «moderna» que entra en els cercles literaris de la Barcelona dels anys trenta, que s'exilia i viu amors apassionats. Hi trobem l'autora de "La plaça del Diamant", "Mirall trencat", "La meva Cristina i altres contes".

Partint de la coneixença i el tracte, per no dir l'amistat, de Marta Pessarrodona amb Mercè Rodoreda en els darrers anys de la seva vida i d'una investigació exhaustiva en diversos arxius, l'autora ha escrit el retrat d'un temps i d'un personatge, un llibre amè i personal que ens aporta elements biogràfics inèdits, alhora que contempla el convulsiu segle XX tant històricament com humanament.

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una poetessa reconeguda. Va estudiar història a la Universitat de Barcelona. Entre el 1972 i el 1974 va ser professora de llengua espanyola a la Universitat de Nottingham (Gran Bretanya). Quan va tornar a Catalunya va treballar d'assessora editorial i per a diverses empreses de caire cultural, alhora que començava a produir una obra literària que s'inicà amb la poesia i que s'amplià després als camps de la narrativa, el teatre, la traducció literària, la crítica i les col·laboracions periodístiques. Durant els anys que va treballar a l'editoirial Edhasa va conèixer Mercè Rodoreda. Fou el principi d'una relació d'amistat que es va perllongar fins a la mort de l'escriptora.