“Un que sabia molt de cantar era lo Pios Soler, de ca l’Hostaler; al Miserere era el que ho feia tremolar tot. Quan cantaven ressonava l’església, i els crios no mos moïem de puesto del respecte que feia!”, rememora Miquel Gibert, de la Granadella. Els homes cantadors han deixat un record profund a gairebé tots els po-bles de les comarques que conformen la gran plana de Ponent.Una recerca a una cinquantena de pobles, menada amb atenció entre els anys 2011 i 2015 i que ara pre-sentem en forma de llibre amb CD adjunt, ha permès de fer sorgir la memòria dels cants religiosos, de les ocasions i de les emocions que els donaven sentit i força. Alguns cants i ocasions han perviscut, no sense transformacions i adequacions. En altres pobles, els testimonis encara són nombrosos i la força del record és prou rellevant per a poder-ne precisa els detalls i per a recollir-ne un bon nombre d’interpretacions, a més d’alguns enregistraments recuperats de la dècada del 1960. En definitiva, retrobem en aquestes co-marques allò que –sovint ignorat– ha estat comú a bona part dels països de llengües romàniques, i que hem pogut observar i estudiar en altres indrets dels Països Catalans.