El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com "Victus" o "La pell freda". I segon, i més important, perquè els lectors de "Les estructures elementals de la narrativa" gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a "La metamorfosi" de Kafka, de "Moby Dick" de Melville al "Tiburón" de Spielberg, del "Quixot" a "Joc de trons", entre d’altres—, "Les estructures elementals de la narrativa" revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) és antropòleg i escriptor. Ha publicat l'assaig satíric Pallassos i monstres (Edicions La Campana, 2000) sobre vuit dictadors africans. La crítica ha dit que és un llibre formidable, que il·lumina a través de la documentació i la sàtira una fosca realitat que se'ns oculta. La novel·la La pell freda (Edicions La Campana, 2002) va suposar l'entrada d'Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i originalitat. Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i se n'han venut els drets de traducció a 37 llengües. Pandora al Congo (Edicions La Campana, 2005), amb més de 15 traduccions, Tretze tristos tràngols (Edicions La Campana, 2008), Victus (Edicions La Campana, 2012), un autèntic fenomen de vendes, Vae Victus i Fungus (2018) confirmen la qualitat de l'escriptor català contemporani més internacional.