Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres dÆaiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, lÆarxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també hi sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors dÆautobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que sÆentrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves hist.ries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des dÆuna invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simb.lic, poètic, salvatge i oníric dÆun territori tel·lúric i dÆun grandiós oceà Pacífic que sÆhi fon.Una novel·la coral i polif.nica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, per. també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.