La configuración del pasado, permanentemente en cuestión, entraña una disputa política que nunca se limita a este, sino que atañe también a cómo nos situamos ante el futuro. Este libro analiza la lucha por establecer un relato hegemónico de la historia reciente de España que tuvo lugar a caballo entre los siglos XX y XXI. En ella los novelistas españoles tuvieron un protagonismo muy relevante. La querella sobre la Segunda República, la Guerra Civil y la posguerra conllevó una confrontación en torno al significado de la Transición y su legado. Desde una perspectiva interdisciplinar, que combina -entre otras- la historia cultural y los estudios de memoria, estas páginas iluminan los entresijos de esa lucha a partir del estudio de cinco destacados novelistas: Juan Marsé, Rafael Chirbes, Almudena Grandes, Antonio Muñoz Molina y Javier Cercas.

(···)La configuració del passat, permanentment en qüestió, entranya una disputa política que mai es limita a aquest, sinó que concerneix també la nostra situació davant el futur. Aquest llibre analitza la lluita per establir un relat hegemònic sobre la història recent d'Espanya que tingué lloc a cavall entre els segles XX i XXI, en la qual els novel·listes espanyols van tenir un protagonisme molt rellevant. La querella sobre la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra va comportar una confrontació entorn del significat de la Transició i el seu llegat. Des d'una perspectiva interdisciplinària, que combina -entre altres- la història cultural i els estudis de memòria, aquestes pàgines il·luminen els secrets d'aquesta lluita a partir de l'estudi de cinc novel·listes destacats: Juan Marsé, Rafael Chirbes, Almudena Grandes, Antonio Muñoz Molina i Javier Cercas.