Per què mentre que la violència de l’Estat gairebé mai és qüestionada, qualsevol forma de contraviolència que empren aquells que volen defensar-se es considera sovint inacceptable? Judith Butler duu a terme una profunda anàlisi de les dimensions psicosocials de la violència per explicar quin paper juga en les nostres vides actualment. Una recerca exhaustiva que no és en va sinó que té una meta clarament fixada: l’autora ens demostra que la violència s’atribueix sovint a aquells que estan exposats als seus efectes mortals amb més virulència. Per superar aquesta lògica cal construir un marc relacional en què totes les vides comptin per igual i, per tant, ningú no pugui atacar-les lliurement. I hem de fer-ho fugint de la mala entesa associació de la no-violència amb un posicionament individual. De fet, aquesta nova ètica que ens cal construir només tindrà èxit si, partint d’una crítica a l’individualisme, és abanderada per moviments que lluitin per la transformació social i reconsiderin el dret de dol de totes les vides a la llum de la igualtat social. Uns moviments que, al mateix temps, basin les seves reivindicacions ètiques en una visió de la interdependència de la vida com a fonament de la igualtat social i política.

Judith Butler // Filòsofa de formació, actualment ocupa la càtedra Maxine Elliot de Retòrica, Literatura Comparada i Estudis de la Dona a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. És doctora honoris causa en diverses universitats dels EUA i Europa i se la considera una de les intel·lectuals més influents al món.  Especialitzada en estudis de gènere, la seva obra també inclou importants reflexions en l’àmbit de l’ètica, la política i els drets humans. Una de les seves contribucions més destacades és la teoria sobre la performativitat del gènere, que va esdevenir la base fonamental de la teoria queer.