Aquest llibre se centra en l estudi de la crisi identitària que s identifica en la novel·lística catalana d aquest segle, amb el propòsit de demostrar la primordialitat de la temàtica. S elabora, en primer lloc, una perspectiva filosòfica i sociocultural sobre la concepció de la postmodernitat, la qual es vincula estretament amb el sorgiment de la problemàtica identitària en la societat actual. Posteriorment, s exploren diferents punts d investigació relacionats amb aquesta disjuntiva identitària, els quals esdevenen motius narratius constants de les novel·les analitzades: els sentiments reiterats de fragilitat, incertesa i pèrdua de sentit existencial; la percepció de la soledat; la vigència del doble identitari; la confusió entre l esfera real i la ficció o virtualitat; les relacions líquides, la incomunicació i les identitats volàtils; la pèrdua d un relat coherent sobre el passat, i les reflexions morals sobre la naturalesa humana. Finalment, es posa el focus en el retrat que ofereixen els textos actuals de la realitat immediata, tant dels costums i conductes habituals dels personatges com les característiques més òbvies del món d avui.