Un clàssic universal, una festa de la intel·ligència

Hereva de la tradició cervantina i del Tristram Shandy de Laurence Sterne, Jacques el Fatalista és una de les grans obres de la Il·lustració francesa i una novel·la enlluernadora, en la qual la successió d'aventures, sovint d'una hilaritat escabrosa i rotunda, i els diàlegs càustics dels seus protagonistes -un criat i el seu amo que viatgen sense destí-, retraten de forma implacable i extraordinàriament brillant els homes i el món. Com demostren Raül Garrigassait i Marina Garcés en els textos que acompanyen l'esplèndida traducció d'aquesta edició, Jacques el Fatalista és un clàssic que seguirà seduint els lectors d'avui, de la mateixa manera que va fascinar el gran escriptor Milan Kundera.

La crítica ha dicho:«El fatalisme és la paradoxa de la llibertat. I Jacques el Fatalista, de Denis Diderot, és l'experiment literari i filosòfic que fa d'aquesta paradoxa una festa del llenguatge i de la intel·ligència».

Marina Garcés

«Quan s'obre un temps de transició entre dos mons, passen coses inaudites. Jacques el Fatalista i el seu amo no representa la vella poètica clàssica, tot i que li ho deu gairebé tot, ni encaixa amb el romanticisme que vindrà, perquè salta per sobre dels segles. De fet, qualsevol lector del segle XXI hi trobarà afinitats amb els experiments avantguardistes i els jocs postmoderns».

Raül Garrigassait

Denis Diderot (Langres, 1713 - París, 1784). Escriptor i filòsof, va estudiar a la Universitat de París i, amb D'Alembert, va dirigir entre el 1751 i el 1772 la redacció de l'Encyclopédie, una de les obres més grandioses i influents de la Il·lustració. Autor de Pensaments filosòfics (1746) o Carta sobre els cecs per a ús dels que hi veuen (1749), entre moltes altres obres, va publicar també la novel·la La monja (1760) i els diàlegs El nebot de Rameau (1761) i El somni de D'Alembert (1769). La novel·la Jacques el Fatalista i el seu amo només va circular en vida de l'autor per lliuraments entre un públic selecte i no es va editar en forma de llibre fins l'any 1796, dotze anys després de la seva mort.