Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra el sistema concentracionari del règim franquista va esdevenir un dels principals elements per permetre al dictador consolidar- se al poder i eliminar qualsevol oposició. La submissió i dominació politicosocial de la població, aplicada gràcies a un exèrcit fidel que comptava amb una alta capacitat coercitiva, va alterar i canviar la vida quotidiana dels ciutadans d?arreu de l?Estat. La ciutat de Lleida, situada durant nou mesos a primera línia del front i clau per a les comunicacions entre Madrid i Barcelona un cop finalitzada la contesa, no va escapar-se d?aquesta dinàmica general de repressió i creació d?espais concentracionaris. Així, entre principis de 1938 i mitjan 1940, la Seu Vella, ?el Castell?, va convertir-se en un dels camps de concentració més importants de Catalunya on es van tancar milers de presoners de guerra republicans.Gerard Pamplona Molina (Lleida, 1996) és graduat en història per la Universitat de Lleida. Actualment forma part dels grups de recerca GEISCAM i GEICP de la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupa la recerca de doctorat i imparteix docència al Grau d?Humanitats i al Grau en Ciències Polítiques i de l?Administració. La seva línia de recerca se centra en l?estudi de la creació dels estats moderns a Europa durant els segles xvii i xviii i els mecanismes de control i assimilació aplicats als territoris de la Corona d?Aragó durant la Guerra de Successió. També estudia els fenòmens de sociabilitat i evolució política que van produir-se a Catalunya entre els segles xix i xx, els moviments socials sorgits com a resultat de la Revolució Industrial a la Catalunya occidental i, a l?últim, les estratègies repressives franquistes aplicades durant la Guerra Civil i la posterior dictadura.