El treball mostra que el que anomenem datiu no és una noció primitiva de la gramàtica, sinó una mol·lècula o aliatge que combina en una sola unitat composta dos elements més bàsics: la noció d?acusatiu (que expressa la noció d?objecte) i la de locatiu (que expressa la noció de lloc). Aquesta anàlisi no només ofereix una resposta unificada a un conjunt de trencaclosques tradicionals del català, sinó que permet als autors concloure que l?estructura subjacent del clític datiu revela un concepte gramatical humà veritablement únic. Els clítics datius són interessants no només per als filòlegs i als lingüistes teòrics, sinó també per a la ciència cognitiva en general, perquè ens permeten entendre què és això que anomenem la facultat humana del llenguatge, l?aspecte de la nostra dotació biològica que probablement més ens defineix com a espècie natural i cultural.