En un moment en què es mitifica la cuina com una alquímia experimental només a l’abast dels grans xefs –tractats poc menys que com a semidéus–, tornen a adquirir valor els orígens del menjar tribal, quan els banquets de les festes majors o els tiberis col·lectius d’aplecs i celebracions familiars es basaven en una cuina bàsica i saborosa feta amb productes de la terra, tal com ha sigut la cuina mediterrània des que, enllà del temps, nodria i honorava els herois grecs.