Aquesta és probablement una de les obres més importants escrites en les últimes dècades pel que fa a la història social i urbana de Barcelona en l explosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, l abast de la investigació històrica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i l actualització i complexització d algunes lectures històriques la fan una de les obres més completes sobre aquest cicle, amb el fil d una prosa àgil, profunda i entenedora. "La lluita per Barcelona" és una aportació capital a la història de l anarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i també de la seva influència a la resta de l Estat i a Europa. Chris Ealham aborda tant l evolució històrica de l anarquisme a través dels seus debats i conflictes com la seva manifestació concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relació i l'antagonisme entre la ciutat proletària i la ciutat burgesa enmig de la formació i l evolució de Barcelona com a metròpolis incipient. Amb una capacitat impressionant d entrellaçar lectures historiogràfiques, culturals, polítiques i simbòliques, Ealham ens mostra l espaiobrer com un espai de construcció cultural complex, que l autor anomena com a «urbanisme proletari». Aquest, profundament arrelat a les idees llibertàries, edifica una cosmovisió pròpia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat també en el terreny ideològic, amb pràctiques com l autogestió i l acció directa plasmades en processos d autonomia i autovalorització col lectiva. Avui que les ciutats s han convertit precisament en territoris d apropiació, despossessió i expropiació de les vides de qui les habitem, probablement "La lluita per Barcelona", on la contesa per l espai, la vida i l emancipació són tres eixos d una mateixa lluita, ens pot aportar claus per tonar a delimitar els territoris en disputa.